El riu bell

Unes paraules
per a prendre la teva bellesa
per aprendre la tendresa
per viatjar amb l'amor.

Un riu, tu, el teu riu,
que sorgix de la colina
lliure, vergonyós, verge
fora del soroll de la immundícia
ple de pura innocència.

I el peregrí s'encisa...
eres la Venus de Botticelli
davant meu, per què anhelar més!!

M'agradaria parar el temps
contemplar la teua obra d'art
la teva mirada d'àngel
el teu cos perfecte,
el somni del poeta fet realitat.

Però el peregrí no pot amb el temps.
És un home boig, no pot arribar a més,
es conforma veient-te ballant
al compàs de ritmes, i girs, i voltes...

Solament voldria prendre del riu
l'aigua suficient per a crear un cor
i oferir-te amb el seu sentiment
un món perfecte,
un somni ple d'estreles
on sols existiria l'amor.

Der Pilgrim