Calleu!
He dit:
Calleu!
Heu gaudit del silenci.
La transparència d’un orfe sense educació
ha cremat els arbres i els matolls de la infantesa
Ja ho sabeu
No sóc un au parlant
Em comunique amb aquesta llengua
I tu amb l’altra/l’altra/l’altra...
Però ho repeteix: som orfes.
Orfes on la nostra mare va preferir servir al paper dels taulells
orfes on la consciència es preocupava per estiuejar a Benicàssim
orfes on solament hem cridat en col·lectiu quan el Vila-Real/Castelló guanyava
I per sort no som tots
Però els murs de la comoditat clamen seducció
el fang de l’hort és ja memòria pel nostres iaios
la veritat es va consumar en un avió del senyor fabracador
i els nostres fills ja no saben el que es veure Bola de Drac.
Tan se val! Mone d’ací
La meva mare no és de Castelló
A casa dels meus pares es parla castellà
A la televisió es parla de la involució de la Nova Castella
I a Internet la gent no entén la consulta en anglès, alemany, francès, àrab o xinés.
Per a què?
Per a qui?
La pera del arbre antic
ja sense fulles.
Y yo hablo castellano
I speak English
Ich spreche Deustch
Je parle Français
我说中国
=
Les llengües són la cultura,
les nostres castellà valencià.
Noms mateixos.
Preneu-me!
Individu orfe de llengua
perquè el biopoder és la canya
perquè fa goig ser ignorant
perquè cridar es un acte mal educat.
Per això, per tots, per les llengües que s’extingiren, per les que continuen vives...
Crideu!
He dit
Crideu!
En la vostra llengua:
siga qual siga
siga com siga
siga quan siga
però que siga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario