miércoles, febrero 13, 2008

Riu del meu amor

Estava nadant a la mar del records,
mirant de reüll la llum de la costa,
era brava, lluenta, màgica,
però, no sabia d'on hi venia...

Vaig caminar,
no sabia d'on sortia,
tan meravellosa i tendra,
com una capsa de regal mai obert.

Així, vaig sortir de l'aigua
endinsant-me en sons de balls,
figures desconegudes, obscures,
on només existia l'encegament...

La sort va ajudar-me,
i vaig trobar-te a tu,
riu d'ulls verds,
que vas encisar el meu cor.

Der Pilgrim

4 comentarios:

Anónimo dijo...

A mi també m'ha agradat el poema...
ets un artista Pilgrim!
Molts besets
Cyn

Unknown dijo...

Gràcies Cyn!
Però l'artista no sóc jo, sinó la meravellosa dona a qui va dirigit.

Un bes de bon viatge!

Anónimo dijo...

hola!!
mare meua kin poemeta!!
ki es la meravellosa dona a ki va
dirigit? kina sort té...
ja no queden xiks com tu...
xauuu

Unknown dijo...

A una meravellosa dona que té un cor més gran i tot, però com riu que és
ha seguit una corrent diferent a la meva.