Vent

No soy ángel ni demonio,
fantaseo con el discurso del viento,
con la veleta del sentimiento
creo mi único sendero.

Un río verde que desaparece,
la gata de plata se muestra presente,
una luz para el ciego ausente,
una sombra para el caníbal de mi mente.

Giro a través de mis pensamientos,
rehuyo el humo pendenciero del alcohol,
grito sordo a la atención de la humanidad,
lucha impertérrita hasta el infinito causal.

El principio provocó el ocaso del final
la sobriedad de la amargura se hundió
y sólo el paso tranquilo hacia mi ser
logra alcanzar el anhelo por sobrevivir.

Y sé que en un rincón de esta realidad
te hayas libre, llena de vida, fugaz, sincera
divagando sobre el sentido de la felicidad,
respirando de la sincronicidad más bella.

Der Pilgrim

El riu bell

Unes paraules
per a prendre la teva bellesa
per aprendre la tendresa
per viatjar amb l'amor.

Un riu, tu, el teu riu,
que sorgix de la colina
lliure, vergonyós, verge
fora del soroll de la immundícia
ple de pura innocència.

I el peregrí s'encisa...
eres la Venus de Botticelli
davant meu, per què anhelar més!!

M'agradaria parar el temps
contemplar la teua obra d'art
la teva mirada d'àngel
el teu cos perfecte,
el somni del poeta fet realitat.

Però el peregrí no pot amb el temps.
És un home boig, no pot arribar a més,
es conforma veient-te ballant
al compàs de ritmes, i girs, i voltes...

Solament voldria prendre del riu
l'aigua suficient per a crear un cor
i oferir-te amb el seu sentiment
un món perfecte,
un somni ple d'estreles
on sols existiria l'amor.

Der Pilgrim

Riu del meu amor

Estava nadant a la mar del records,
mirant de reüll la llum de la costa,
era brava, lluenta, màgica,
però, no sabia d'on hi venia...

Vaig caminar,
no sabia d'on sortia,
tan meravellosa i tendra,
com una capsa de regal mai obert.

Així, vaig sortir de l'aigua
endinsant-me en sons de balls,
figures desconegudes, obscures,
on només existia l'encegament...

La sort va ajudar-me,
i vaig trobar-te a tu,
riu d'ulls verds,
que vas encisar el meu cor.

Der Pilgrim